lunes, 10 de diciembre de 2012

Vuitena setmana



Hola, com va a totes?
Com heu pogut veure ja començo a agafar-li el gustet hi ha animar-me un poquet més a l'hora de fer l'entrada. Aquesta es una entrada molt divertida ja que parla del que mes m'agrada encara que el tema es molt extens, voldria destacar un parell de coses i una de elles es que a més de mestre com totes vosaltres, també soc mare. He trobat aquest vídeo amb el qual hem trobo molt identificada ja que quan el meu fill encara no tenia els 2 anys ja buscava une escola que fos competent i que complís les meves espectatives. L'escola del meu fill treballa per projectes tot i que també tenen llibres i cada vegada estic mes contenta d'aquesta escola.
Així veureu que hi ha molts pares que no els importa quin tipus d'escola vagin els seus fills, però també veureu que n'hi ha cada volta mes que sí, per això avui vull mostrar aquest vídeo tant divertit!


Com totes ja sabem l'etapa de la educació infantil es molt diversa i està compressa del 0 als 6 anys. La LOE ens divideix aquesta etapa en dos cicles:

El primer cicle va de 0 a 3 anys: els nens son atessos a escoletes, cada cop en tenim mes de l'ajuntament tot i que encare no son gratuïtes. Encara que si seguim tengent tanta demanda jo crec que algun dia seran gratuïtes. Lluitem totes per el nostre futur i el dret dels nostres alumnes!


El segon cicle va de 3 a 6 anys: els nens son escolaritzats a les escoles i ja quasi tenim un 100% de l'escolarització. Aquest cicle va enfocat a dirigir els nens cap a primaria, es el mes important de tots els cicles ja que agafen totes les costums i em de aconseguir captar prou be la seva atenció per aconseguir que a tots els hi agradi l'escola amb activitats motivadores (racons i projectes).

Aquest dos cicles no son obligatoris però si essencials per ells ja que començen a agafar els hàbits i les maneres de poder aprendre.

Com hem pogut veure en el llibre Aprendre i ensenyar en educació infantil (Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet, Isabel Solé).
Els nens comensen la iniciació de l'aprenentatge amb l'exploració d'objectes, des de la seva sujecció fins a poder fer relació objecte situació (si moc això pot passar altre cosa).
També començen aprenent per imitació, copiant el que fa un company o un adult, imiten els que voldrien ser. També moltes experiències relacionades amb situacions, d'aquesta manera el nen o la nena comença a agafar uns hàbits i unes rutines d'aquesta manera els adults haurem de marcar si el que fan es adequat o no, i això ho aconseguim amb els premis i els castics.
En els premis i castics hi ha que evitar la inflexibilitat hem de ser ferms per no crear-lis una confusió però també hem de saber ser un poc flexibles quan cal. Per exemple un nen de 5 anys que ha mossegat o escopit a un company, el càstic que jo possaria seria que tingues que anar a la classe dels nens i nenes de 3 anys, però com ha set la primera vegada els hi diria a tots que això ho fan els nens mes petits i que nosaltres ja som grans, per lo tant no ho podem fer, i si ho fem haurem de anar a la classe dels nens mes petits.

Les característiques evolutives :
podem dir que les capacitats intel.lectuals estan definides per la interacció entre la maduració
física-psiquica i les possibilitats que se li ofereixen en l'entorn.
Podem dir a grans rasgos que l'etapa de l'educació infantil esta coberta per tres grans areas del desemvolupamnet:

Àrea motriu (tot el que te que veure amb les capacitats dels moviments):

  • Primer any de vida: primers moviments sense control, tenen la possibilitat de agafar objectes i els primers passos a l'aprenentatge. Així el ton muscular varia i passa de una hipotonia total a una tensió adaptada a la situació, per lo tant a final del primer any de vida el nen o nena ja comença a caminar
    Del segon al sext any de vide: La construcció de l'esquema corporal , el mes important en l'etapa de l'educació infantil es que opte,coneixement del seu priori cos, produint-se un progressiu progrés. Als sis anys el nen sol conèixer totes les parts externes del seu cos i comença a interessar-se per les parts internes.
Àrea cognitiva (Tot el relacionat amb taonament i pensament i relacionades amb l'utilització del llenguatge.)

  • Del naixement fins al any i mig dos anys de vida: Al néixer es totalment dependent dels pares, como determina Piaget (1977) aquesta etapa te une intel·ligència sensorial en aquest procés el nen comença a balbucejar, a a dir algunes paraules, fer combinacions, ...
  • De els dos als sis anys: els nens i nenes fan un esforç constant de comprensió i fan les seves pròpies explicacions a partir del que senten dels adults i començen a tenir capacitats per resoldre els seus propis problemes. També li permetix adonar-se de les rutines així es dona de conta de que es el que ve després, aquest procés alguns autors com Coll (1983) o Rodríguez a (1990) determinen com esquemes de coneixements.
Àrea afectiva (sentir-se be amb si mateix)

  • Del naixement fins als dos anys: aquest procés va construint progressivament fins i tot podríem dir que no te fi.
  • Dels dos anys fins als sis anys: aquest projecte podríem dir que no te fi ja que anam incorporant durant tota la vida noves situacions que son les que fan la nostra situació.

    Així a mes a mes l'etapa de l'educació infantil es molt important no sols per tot el que hem dit fins ara sinó pel que fa la formació en sí; el descobriment de si mateix (la autoimatge), el entorn natural i social (la existència de vinculs i sentiments), el llenguatge i la comunicació. En fí com hem dit el començament es un tema molt extens hi podríem escriure moltes linees.

    Podríem destacar que dins les arees curricular i principals blocs de continguts podríem fer referencia amb les vuit areas de intel·ligència múltiple com Javier Bahón en el test que vos he passat.

    Deixem de parlar tant dels nens i nenes i començem per nosaltres mateixes les professionals, que som les que eduquem. Nosaltres en un principi serem tutores de un grup, les responsables davant els pares o tutors, es molt important la relació del pares amb l'escola i no només la relació sinó la participació, així d'aquesta manera els nostres alumnes veuran que els pares també participen. Es una manera de tenir-los entusiasmats.
    Com bones professionals hem de tenir en compta que tot el que ens rodetja es educatiu desde el cordar-se la sabata fins anar al pati a jugar, Hem de saber treure suc a tot el que se ens posi al davant i jo crec que amb un poc de confiança amb mi mateixa i un poquet d'experiència puc ser una bona professional i una bona MESTRE.



lunes, 3 de diciembre de 2012

L'AVALUACIÓ


Aquesta setmana hem vist l'avaluació aquí m'he donat conta de que l'avaluació, és l'estratègia clau de l'aprenentatge per competències.

No només avalues als teus alumnes sinó que també avalues el teu propi projecte. Quan tu ho prepares, no saps si tendra l'éxit que tu esperes aconseguir fins que tu no has avaluat, així el que podem observar és que l'avaluació ens ha de servir per canviar i millorar la nostra pròpia practica docent.

Avaluar per competències no es gens fàcil, ja que no només ens limitam a avaluar els exàmens finals sinò que hem d' avaluar el que fan cada un dels nostres alumnes.

Tenim tres tipus de avaluacions:

- Avaluació inicial: és la que avalua en un moment determinat coneixements i experiències.

- Avaluació formativa: és la que es realitza de manera continua i la que hem d'observar constantment: tipus de dificultats, habilitats i coneixements dels nostres alumnes.

- Avaluació final: és la que avalua els resultats i els aprenentatges finals.

Així, el que hem de fer per ser una mestre competent, no només ens basam en l'ensenyança sinó que també hem d'estar constantment observant als nostres alumnes prenent nota per poder veure si els objectius finals son els que nosaltres volíem obtenir. D'aquesta manera obtendrem una avaluació competent.

lunes, 19 de noviembre de 2012

Aquesta setmana parlam de com treballar les competències.
Tenim unes competències bàsiques en les que des de una competència podem treballar altres competències, aixÍ estant totes les competències relacionades. Fent possible el desenvolupament del coneixement, formant alumnes  responsables.
El punt mes important es que la construcció d’ àrees que recullin tots els components de les competències com els continguts que tenen suport disciplinar altres interdisciplinar (que tenen una o mes diciplines) i d’altres que no tenen ninguna disciplina acadèmica metadisciplinars. Com  per exemple:
·        La dimensió social, es una dimensió interdisciplinar ja que la societat es va transformant i es necessari aprendre més.
·        La dimensió interpersonal es clarament una dimensió metadisciplinar.
L’organització de l’ aula es  molt important , es pot aprofitar quan un sap més i un menys i posar-los un devora l’altre o fent grups. Tenim tres tipus de grups:
ü Homogenis: Son grups de mateix nivell.
ü Heterogenis: Son grups de diversos nivells aprofitant que el del costat que te mes practica pogué ajudar al que en te menys.
ü Individual:  Perquè ell/ella tot sol pogué reflexionar sobre el seu  l’aprenentatge.
Podem treballar de moltes maneres i una de elles es la de:
Compara i contrasta

El dimarts dia 14 de novembre,un dia molt pluviós vaig trobar un arna  que vaig poder agafar i tenir entre les meves mans, la pobre estava adormilada per el fred, i vaig pensar que això seria un bon conflicte en el que ens podem trobar en la vida real i pugem treballar dintre de l’aula, aprofitant vaig fer una fotografia.


                                                              








lunes, 12 de noviembre de 2012

QUINTA SETMANA

La LOGSE incorpora una estructura de currículum obert i flexible, la qual s'ha de anar formant a mesura que passa el temps i es van ampliant les competències.
Es diu com ha currículum de mínims, on pots modificar els continguts però mai en pots llevar res.
El bon mestre, es el mestre que sap treballar el currículum; es el mestre que no segueix el llibre el que dona eines als seus alumnes perquè aprenga a aprendre. Començam a tenir mestres competents, el que passa es que moltes vegades el mestre es basa amb el que diu el llibre i no amb la seva pròpia reflexió i per això tornam ha tenir mestres de retallar i aferrar, tornam altre vegada enrrera.
Per ser un mestre amb un concepte curricular ven clar, hem de tenir en compte que aprendre es construeix a partir del propi coneixement de l'alumne, llavors podem canviar la llei tant com vulguem que nosaltres seguirem sent bons professionals.
http://www.youtube.com/watch?v=PcZFR8e1Pcc&feature=player_embedded

http://www.congresodea.com/#!vstc7=ponentes
Ens referim ha currículum ocult quan el missatge que emitim als nostres alumnes esta amagat; per exemple:
  • Quan un nen es taca: diga-li ha la mare que el faci net. Missatge sexista.
  • Quan un mestre entra a la classe cridant: silenci!. Si no volem que els nens cridin perquè la mestre entre cridant?
  • Quan un pare li diu al seu fill no a algor i després ho fa ell: el nen no entén perquè el pare ho fa i ell no ho pot fer.
  • Quan un nen ha casse mossega i cau en gracie, cuan arriba a l'escole entenen que allò que era tan graciós a case a l'escole es une mala conducte.
Per això em de anar molt enseny, perquè el llenguatge es un element crític molt potent, i em de ser conscients d'allò que estam treballant i de la manera que ho transmitim, perquè els nens aprenen del teu propi model.




BUSCA UN BON EQUILIBRI, PER PODER OBTENIR ELS MILLORS RESULTATS.

FRASE.mp3

martes, 6 de noviembre de 2012

QUARTA SETMANA


Moltes de les coses que ens poden aportar les competències
Com definiria Zabala, el termine competències en el capítol 2:
"Es presenta com alternativa a uns models formatius que tant en el mon laboral com de l'escola son insuficients per donar respostes a les necessitats laborals i als problemes de la vida".
Es a dir; l'escola que tenim encare no ens prepare per el mon laboral que tenim, per exemple: quan un nen que ja sap sumar i restar el treus al carrer a fer unes compres, segur que no sap dur a terme
l'operació de donar i tornar el canvi correctament.
Per això cal concloure dos tipus de competències:
 
  • Conclusions de competències laborals:
    • Tenen com ha finalitat la realització de feines eficients i excel·lents.
    • Les feines estan relacionades amb una ocupació professional.
    • Les competències implicant, posà en practica un conjunt de coneixements, habilitats i actituds.
  • Conclusions de competències educatives:
    • Dur a terme en el mon laboral el que aprenem en l'educació.
    • No només aprendre en l'escola sinó també fora.
 
http://animoto.com/play/dSpjyYb1TFB6GBtiXJ2u6g (Fotogràfies agafades de Flickr)

Entenem per competències les capacitats o habilitats de efectuar feines fent front a diverses situacions de forme eficient, en un context determinat i per això es necessari promoure actituds, habilitats i coneixements.

Parlam de competències com a comprensió dels coneixements,com a escola activa... .
Per això em d'ensenyar d'unes maneres competent, per que els nens/as que nosaltres ensenyem estiguen preparats per, a cercar els seus propis coneixements que siguen capaços de raonar per ells mateixos, que puguen participar amb la societat, que pugeu ser persones capaces de relacionar-se, comunicar-se, i participar amb les activitats humanes, que l'individuo siga capàs de ser responsable i liberal mitjança'ns el coneixement, que quan arribin al mon laboral siguen persones competent en tots els aspectes i siguen capaços de dur a terme la feien adequada a les seves capacitats.

TERCERA SETMANA

Aquesta tercera setmana va dels principis psicopedagògics del aprenentatge significatiu:
 Segons el que he pogut llegir en el llibre de Zabala han pogut desenvolupar teories constructivistes que tenen que succeir perquè es donga l’aprenentatge.

Entre diversos autors han pogut  reconèixer diferents principis psicopedagògics, com ara:

1)                 Esquemes de coneixements i coneixements previs:
Aquest principi ens parla de el que l´alumne sap representar i que ell mateix es capaç de modificar aquest mateix principi al llarg del temps i que això duu a nous aprenentatges.

2)                 Vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs:
Aquest principi s´estableix entre l´aprenentatge substantiu i no arbitrari, el que ja formava part del alumne i el nou aprenentatge i això te sentit quan l´alumne aconsegueix treure conclusions.

3)                 Nivell del desenvolupament:
Aquest principi es el coneixement de establir el coneixement adquirit junt amb el coneixement que adquireix.

4)                 Zones del pròxim desenvolupament:
Aquest principi va de el que l´alumne sap i ell mateix vol saber.
                                                                                                                   
5)                 Disposició per l’aprenentatge:
Altra principi es la intervenció entre l´equilibri personal, interpersonal i social.

6)                 Significatividad i funcionalitat:
Aquest es un principi significatiu, es a dir que l´aprenentatge te un significat per l´alumne.

7)                 Activitat mental i conflicte cognitiu:
Altre principi es necessari desargollar una activitat mental perquè es faci possible la valoració de coneixements.

8)                 Actitud favorable, sentit i motivació:
Aquest principi ens parla del aprenentatge significatiu, es el que com dirien els pedagogs “motivació intrínseca”.

9)                 Autoestima, autoconcepte i expectatives:
Aquest altre principi parla de tot allò que s’interposa amb la ensenyança, com arè; el mestre, els companys i l’escola.


10)             Reflexió sobre el propi aprenentatge:
Metacognició,
Aquest principi es capaç de reflexionar sobre el propi aprenentatge fent així mes facils els nous aprenentatges.

Cal destacar el que diria Piaget com a conflicte cognitiu:
“Es el que l´alumne questine les seves idees com pas previ a la construcció de significats”.



En aquesta imatge podem veure com els nens han set capaços de construir uns estels lluminosos el que arè han de fer trobar-li una funció.
Ni va haver que el van posar a dalt de l’abret de nadal i ni va haver que el van fer servir de serbillete inclòs les nenes su posaven de braçalet nomes sortint per la porta de l’escola.

 Tinc que dir que això va ser una activitat que els vaig preparar  jo per als companys del meu fill.
 L´activitat va ser tot un èxit van quedar fascinats!

lunes, 22 de octubre de 2012

SEGONA SETMANA

Com vau poder veure la setmana passada vaig fer referencia a l'escola que teníem avui en dia: l'escola del s.XIX al s.XXI, per això la meva entrada d'aquesta setmana es del roll de mestres.

Com diria Jaume Carbonell hi ha molt de tipus de mestres, hi ha mestres:

1) Funcionarials: jo faig el just i cap a casa, s´oblida quines necessitats tenen els seus alumnes i només mira per ell mateix.
2) Especialista: es el mestre que a fet un poc mes d'una carrera però oblida de que també te une obligació com a mestre en aquell moment i si té un conflicte entre nens no el resol sinó que el passa a la seva tutora i se'n renta les mans.
3) El autista: es el que compleix com a mestre però només dintre l'aula.
4) El nostàlgic: per mes que intenta fer propostes noves es troba tant rebutjat que finalment acaba sent ell el que s'incorpora amb el grup de docents tradicionals.
5) El que no para de queixar-se: es el que només fa que culpar als demés mestres, en compta de dir: tenim un problema amb un nen, anem a buscar une solució.

100_0769 by Nuria partit

En canvi Jaume Carbonell tambe ens dona deu atributs del bon mestre:

  1. Coneixement de l'infància i l'adolescència
  2. Relacions amorosas i afectives.
  3. Relació cultural.
  4. El saber fer pràctic (coneixement estratègic i recursos)
  5. Innovació crítica i progressista.
  6. Compromís polític i social.
  7. Valor del testimoni.
  8. Formació permanent.
  9. Entre la cooperació i les xarxes docents.
  10. Hi ha raons per l'esperança.
Segons Gimeno “Finalment cal destacar l'objectiu de l'educació”.
El bon mestre te que buscar un equilibri entre el mestre autoritari, el mestre partidari de les TIC, el mestre permissiu, ... perquè cada grup de nens te unes característiques diferents i hi ha que buscar l'equilibri entre nosaltres i els nens per obtenir els millors resultats possibles. Per això cal que tots els docents del centre treballen en equip.


less papalloness 0 -11.012 162 by Nuria partit

martes, 9 de octubre de 2012

Primera setmana


 Introducció


 La evolució de l´escola i com canvien els mestres i esl alumnes: · L´escola que tenim avui encara no esta suficienment evolucionada, tenim una escola de s.XIX al s.XXI, encara que ja hi hagi molts de mestres que estiguen evolucionant molt amb les noves tecnologíes. Hi ha mestres que encara veuen l´ensenyament com l´escola tradicional pero si volem que això cavii i que l´escola tradicional torni a ser una escola moderna, hauríem d´oferir als nens les eines suficients, perque puguin cercar ells mateixos els seus propis coneixemnts i així deixar de ser el mestre el que ho sap tot i l´alumne que no en sap res.





 La evolució de l´escola: Fà molt de temps l´escola era només un complement cultural pels que s´ho podien permetre, però amb el desenvolupament industrial es necesitava que les persones sapiguesin llegir i escriure, per això es va formar l´escola per masses com van veure que no obtenien suficienment resultats, es plantja l´escola obligaroria per a tots els nens, després de la segona Guerra Mundial.(AMPLIAR) Aquestes escoles obligatoria hauría de servir per ensenyar als nens, encara que l´únc que va fer es remarcar les diferències i ser une escola repetitiva. També coneixem l´escola tradicional o transmisiva que l´alumnat no sap res i el profesor ho sap tot, aquest veu a tots els alumnes per igual, per tant tots saben el mateix perque comencen de zero, i no en fan ni cas dels coneixements adquirits a l´exterior. Així dáquesta forma els nens s´aprenien uns coneixements que després no els sabien dur a la realitat. El que podem fer davant tot això, rompent amb les escoles tradicionals i acadèmiques, hauriem d´elaborar un projecte nou educatiu, en el qual s´oferisin experiències fora de l´escola, i no només avaluades per uns exàmens i unes evaluacions finals sinó que també les experiències viscudes fossin coneixemnts adquirits, per així donar resposta als enfrontaments de la vida a les necessitats. Formant aixì una escola constructiva amb les eines necessàries que ens proporcionen els mestres. Garantitzant aixì que cada alumne pugui asolir els coneixements mes alts. Així el que fem és revolucionar els programes, els mètodes, etc... . Aquest tipus d´escola creu que la diversitat dels nens es que saben no com ho saben. A mes, a més es una escola oberta, que accepta tot allò que el nen dugui aprés de l´exterior, i fá que els nens aprenen a fer grups per desenvolupar treballs de classe, així d´aquesta forma permetre que els nens debateixin entre ells per posar-se d´acort en com fer el treball. Això es un clar exemple que tenim a la realitat i al dia, dia. Opinió personal: El que jo penso de tot el que em pogut veure tant en els llibres d´en Zabala i d´en Tonucci es molt sensill per jo la nova escola que estem intentan formar es molt apropiada per el s.XXI encara que jo soc de les que l´ensenyament la faria mixte. Utilitzaria tant noves tecnologies donant les eines adequades als meus alumnes com també els faría traballar amb alguns llibres fitxes, o en aquell moment, necesitesin els meus alumnes.

Presentació de primer

Hola de nou,
Som na Nuria Mari, tinc 26 anys, i vaig a començar el primer curs de educació infantil.
 Tinc un nen de 5 anys, en Joan, i com heu pugut veure, estic esperant una nena, na María, que no vol sortir!
Com totes a la majoria sabeu no se´m donen molt be els ordinadors, encara que ho intenti moltes vegades em desesperc...
El que més m´agrada son els nens i duc 3 anys preperanma per poder arribar fins hon estic, ma costat molt d´esforç, pero se que ho conseguiré.
El meu somni es ser mestre d´infantil, i el que mes m´agraderia es ser voluntaria d´aguna ONG.
Crec que ens entendrem totes molt bé i que serm totes un bon equip!
Ja se que tinc que corregir que en comptes de na María he tengut en Mark i vos he afegit la  pagine de la ONG  on m'agradaria anar.
http://profileengine.com/groups/profile/429772030/ong-via-oberta-a-lauruk-nepal
  Petons per totes!!