Vuitena setmana

Hola, com va a totes?
Com heu pogut veure ja començo a agafar-li el gustet hi ha animar-me un poquet més a l'hora de fer l'entrada. Aquesta es una entrada molt divertida ja que parla del que mes m'agrada encara que el tema es molt extens, voldria destacar un parell de coses i una de elles es que a més de mestre com totes vosaltres, també soc mare. He trobat aquest vídeo amb el qual hem trobo molt identificada ja que quan el meu fill encara no tenia els 2 anys ja buscava une escola que fos competent i que complís les meves espectatives. L'escola del meu fill treballa per projectes tot i que també tenen llibres i cada vegada estic mes contenta d'aquesta escola.
Així veureu que hi ha molts pares que no els importa quin tipus d'escola vagin els seus fills, però també veureu que n'hi ha cada volta mes que sí, per això avui vull mostrar aquest vídeo tant divertit!

Com totes ja sabem l'etapa de la educació infantil es molt diversa i està compressa del 0 als 6 anys. La LOE ens divideix aquesta etapa en dos cicles:

El primer cicle va de 0 a 3 anys: els nens son atessos a escoletes, cada cop en tenim mes de l'ajuntament tot i que encare no son gratuïtes. Encara que si seguim tengent tanta demanda jo crec que algun dia seran gratuïtes. Lluitem totes per el nostre futur i el dret dels nostres alumnes!

El segon cicle va de 3 a 6 anys: els nens son escolaritzats a les escoles i ja quasi tenim un 100% de l'escolarització. Aquest cicle va enfocat a dirigir els nens cap a primaria, es el mes important de tots els cicles ja que agafen totes les costums i em de aconseguir captar prou be la seva atenció per aconseguir que a tots els hi agradi l'escola amb activitats motivadores (racons i projectes).

Aquest dos cicles no son obligatoris però si essencials per ells ja que començen a agafar els hàbits i les maneres de poder aprendre.

Com hem pogut veure en el llibre Aprendre i ensenyar en educació infantil (Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet, Isabel Solé).
Els nens comensen la iniciació de l'aprenentatge amb l'exploració d'objectes, des de la seva sujecció fins a poder fer relació objecte situació (si moc això pot passar altre cosa).
També començen aprenent per imitació, copiant el que fa un company o un adult, imiten els que voldrien ser. També moltes experiències relacionades amb situacions, d'aquesta manera el nen o la nena comença a agafar uns hàbits i unes rutines d'aquesta manera els adults haurem de marcar si el que fan es adequat o no, i això ho aconseguim amb els premis i els castics.
En els premis i castics hi ha que evitar la inflexibilitat hem de ser ferms per no crear-lis una confusió però també hem de saber ser un poc flexibles quan cal. Per exemple un nen de 5 anys que ha mossegat o escopit a un company, el càstic que jo possaria seria que tingues que anar a la classe dels nens i nenes de 3 anys, però com ha set la primera vegada els hi diria a tots que això ho fan els nens mes petits i que nosaltres ja som grans, per lo tant no ho podem fer, i si ho fem haurem de anar a la classe dels nens mes petits.

Les característiques evolutives :
podem dir que les capacitats intel.lectuals estan definides per la interacció entre la maduració

física-psiquica i les possibilitats que se li ofereixen en l'entorn.
Podem dir a grans rasgos que l'etapa de l'educació infantil esta coberta per tres grans areas del desemvolupamnet:

Àrea motriu (tot el que te que veure amb les capacitats dels moviments):

• 
  Primer any de vida: primers moviments sense control, tenen la possibilitat de agafar objectes i els primers passos a l'aprenentatge. Així el ton muscular varia i passa de una hipotonia total a una tensió adaptada a la situació, per lo tant a final del primer any de vida el nen o nena ja comença a caminar
  Del segon al sext any de vide: La construcció de l'esquema corporal , el mes important en l'etapa de l'educació infantil es que opte,coneixement del seu priori cos, produint-se un progressiu progrés. Als sis anys el nen sol conèixer totes les parts externes del seu cos i comença a interessar-se per les parts internes.

Àrea cognitiva (Tot el relacionat amb taonament i pensament i relacionades amb l'utilització del llenguatge.)

• 
  Del naixement fins al any i mig dos anys de vida: Al néixer es totalment dependent dels pares, como determina Piaget (1977) aquesta etapa te une intel·ligència sensorial en aquest procés el nen comença a balbucejar, a a dir algunes paraules, fer combinacions, ...
• De els dos als sis anys: els nens i nenes fan un esforç constant de comprensió i fan les seves pròpies explicacions a partir del que senten dels adults i començen a tenir capacitats per resoldre els seus propis problemes. També li permetix adonar-se de les rutines així es dona de conta de que es el que ve després, aquest procés alguns autors com Coll (1983) o Rodríguez a (1990) determinen com esquemes de coneixements.

Àrea afectiva (sentir-se be amb si mateix)

• Del naixement fins als dos anys: aquest procés va construint progressivament fins i tot podríem dir que no te fi.
• Dels dos anys fins als sis anys: aquest projecte podríem dir que no te fi ja que anam incorporant durant tota la vida noves situacions que son les que fan la nostra situació.
  
  Així a mes a mes l'etapa de l'educació infantil es molt important no sols per tot el que hem dit fins ara sinó pel que fa la formació en sí; el descobriment de si mateix (la autoimatge), el entorn natural i social (la existència de vinculs i sentiments), el llenguatge i la comunicació. En fí com hem dit el començament es un tema molt extens hi podríem escriure moltes linees.
  
  Podríem destacar que dins les arees curricular i principals blocs de continguts podríem fer referencia amb les vuit areas de intel·ligència múltiple com Javier Bahón en el test que vos he passat.
  
  Deixem de parlar tant dels nens i nenes i començem per nosaltres mateixes les professionals, que som les que eduquem. Nosaltres en un principi serem tutores de un grup, les responsables davant els pares o tutors, es molt important la relació del pares amb l'escola i no només la relació sinó la participació, així d'aquesta manera els nostres alumnes veuran que els pares també participen. Es una manera de tenir-los entusiasmats.
  Com bones professionals hem de tenir en compta que tot el que ens rodetja es educatiu desde el cordar-se la sabata fins anar al pati a jugar, Hem de saber treure suc a tot el que se ens posi al davant i jo crec que amb un poc de confiança amb mi mateixa i un poquet d'experiència puc ser una bona professional i una bona MESTRE.