Hola com moltes ja sabeu soc na Nuria Marí Costa, i faig primer grau d'educació infantil.

Aquí vaig a fer una petita evolució del que serà la meva docència, per tant avui us vaig a parlar de l'assignatura de “models educatius en la primera infància”, La meva mestra és na Catalina Cardona i ella farà que  jo puga ser un bon model educatiu per als meus alumnes, encara que no pugui parlar massa d’ aquesta assignatura ja us puc dir que té  tres blocs:

· Models educatius

· Reflexions de l’Infant

· serveis socio-educatius de atenció a l' infància.

 

Encara no ho tinc molt clar com ho faré l'únic que sé, és que ho faré.

En el primer blog models educatius el que hem vist en el primer tema és que la família, l’escola, grups d'iguals, mitjans de comunicació...,es basa en  la educació començant per el ventre de la mare fins  a l'entorn que l'envolta, el dia a dia.

Diguem doncs, que la família té  l’obligació de:

· Mantenir i criar al nen sà.

· Donar-li afecte i ajuda emocional.

· Ensenyar i estimular a relacionar-se amb la societat.

· Prendre decisions.

En Bronfrenbrfenner és un pedagog que integra tots els contextos de la socialització en un sol model. Ell ens parla de estructures dels contextos:

·         Microsistema; és la relació de l' infant entre el seu desenvolupament i el seu entorn.

·         Mesositema: La relació del dos microsistemas on hi participa l'infant

·         Exosistema: L'entorn on no hi participa però que l’influeix

·         Macrosistema: tot en un conjunt.

PRIMERA ENTRADA DE

Hola, aquí estoy de nuevo, pero con otra asignatura (pensamientos), esta vez lo hago en castellano ya que la entrada la hago porque quiero y tengo ganas de documentar mi docencia, creo que sera maravillos el poder hechar la vista atrás y tenerlo todo lo aprendido aquí.
 Esta vez he decidido subir un power poing de la asignatur

junto con un blog que creo que es muy interesante:

"http://www.elblogdeoscargonzalez.com/">http://www.elblogdeoscargonzalez.com/

Hola, com ja sabeu totes una vegada més estic aquí en el portafoly, he de dir-vos que pensaba que no ho aconseguiria i que abandonaria tota la meva ilusió, però gràcies a totes les meves companyes, que sempre m'han  animat, he aconseguit arribar al final.

Ja ens queda poc temps, tenim el febrer  damunt i els examens que ens menjen... Jo estic dels nirvis....!

Mai m'havia aturat a pensar el tipus de mestre que volia ser perque jo no sabia que hi havia diferents tipus de mestres: l'únic que sabía era que volia ser mestre. En canvi ara no m'ha quedat cap dubte, ho tinc ben clar, que per ser una bona mestra hi ha que ser competent, que hi ha que anar renovant-se constantment.

El que a mi m'agradaria remarcar de tot el que he pogut aprendre a bases didàctiques i disseny curricular, és que he aprés a tenir paciència amb les TIC, i que faré ús de totes les farramentes que he aprés. A partir d'ara, aniré investigant perquè cada vegada tinc més curiositat, això ho tinc que agraïr a na Gemma Tur.

Això no és una despedida sinò un tancament de l'assignatura ja que el bloc m'ha de servir per moltes més assignatures.

Tinc ben clar que per poder canviar el rol de mestres hem de canviar la forma d' avaluar i això és molta de feina, pero que ho hem de fer:

• Per que pogem formar uns bons ciutadans.
• Per que el món sigui millor.
• Perque nosaltres som la clau de l'educació.
• Perque nosaltres som les que tenim el poder per poder obrir els ulls a aquells nens plens d'ilusions que des de ben petits tinguen clar el que volen aprendre.

Que aquells nens que nosaltres tindrem a l'escola, natius tecnològics, els poguem aprofitar per ensenyar-los ja que apendre a apendre es la clau. Perque, qui no pot dir que ha pogut aprendre algo de un nin de 3 anys?

Mai no saps el que te esdevé el futur, que tinguem ben clar quins son els nostres objectius que mai s'ens obllidi el lloc on hem d'arribar, encara que canviem de camí, sempre hem de tenir els nostres objectius ben centrats, poder fer una avaluació millor i arribar a la fí del nostre camí.

Perque l'educació d' avui és el valor de demà.

Un bon exemple de mestre competent és la que innova i una bona innovació per a l'educació infantil, ja que fa més de 20 anys que el curriculum està igual, seria per exemple:

Escuelas del futuro

Hola a tots:

Com ja sabem ens queden, com aquell que diu, quatre dies per acabar les classes, encara que tot el que hem fet a classe, ens ha anat molt bé per repassar l’examen, sempre ens queda la por!.

La veritat és que jo no tenia tan clar tots els conceptes fins que vàrem fer el debat.

Com diria Javier Bahón:

“las personas recuerdan….

• 5%de lo que escuchamos.

• 10%de lo que leemos.

• 20% de lo audiovisual.

• 30% de lo demostrado.

• 50% de lo discutido.

• 75% de lo hecho en práctica.

• 80% de lo enseñado mutuamente.

• 95% de lo enseñado y evaluado mutuamente”.

I a mi no m’ha quedat cap dubte que el que diu Javier Bahón i ha posat en pràctica la nostra tutora Gemma Tur, és ben cert!

Com ja sabem, feia molt que no fèiem cap entrada al blog però tornem a “recargar piles” amb l’entrada del debat que hem fet durant una setmana via twiter (#dbateiv #uib), on defensem escola tradicional i escola constructivista.

TRADICIONAL                                                                              CONSTRUCTIVISTA


                                                                      

A l’hora de defensar l’escola tradicional els conceptes estaven més clars ja que hem estat tota una vida amb aquest sistema escolar. Malgrat tot això, a mi m’ha quedat molt clar el tipus de mestre que vull ser.Jo de sempre he vist en l’escola coses que no m’agradaren i que jo no entenia, ara ja ho entenc i ho tinc ben clar. Per això, jo seré una mestre competent. Ja que a pesar de tot, he volgut seguir endavant i estic molt orgullosa.

Vuitena setmana

Hola, com va a totes?
Com heu pogut veure ja començo a agafar-li el gustet hi ha animar-me un poquet més a l'hora de fer l'entrada. Aquesta es una entrada molt divertida ja que parla del que mes m'agrada encara que el tema es molt extens, voldria destacar un parell de coses i una de elles es que a més de mestre com totes vosaltres, també soc mare. He trobat aquest vídeo amb el qual hem trobo molt identificada ja que quan el meu fill encara no tenia els 2 anys ja buscava une escola que fos competent i que complís les meves espectatives. L'escola del meu fill treballa per projectes tot i que també tenen llibres i cada vegada estic mes contenta d'aquesta escola.
Així veureu que hi ha molts pares que no els importa quin tipus d'escola vagin els seus fills, però també veureu que n'hi ha cada volta mes que sí, per això avui vull mostrar aquest vídeo tant divertit!

Com totes ja sabem l'etapa de la educació infantil es molt diversa i està compressa del 0 als 6 anys. La LOE ens divideix aquesta etapa en dos cicles:

El primer cicle va de 0 a 3 anys: els nens son atessos a escoletes, cada cop en tenim mes de l'ajuntament tot i que encare no son gratuïtes. Encara que si seguim tengent tanta demanda jo crec que algun dia seran gratuïtes. Lluitem totes per el nostre futur i el dret dels nostres alumnes!

El segon cicle va de 3 a 6 anys: els nens son escolaritzats a les escoles i ja quasi tenim un 100% de l'escolarització. Aquest cicle va enfocat a dirigir els nens cap a primaria, es el mes important de tots els cicles ja que agafen totes les costums i em de aconseguir captar prou be la seva atenció per aconseguir que a tots els hi agradi l'escola amb activitats motivadores (racons i projectes).

Aquest dos cicles no son obligatoris però si essencials per ells ja que començen a agafar els hàbits i les maneres de poder aprendre.

Com hem pogut veure en el llibre Aprendre i ensenyar en educació infantil (Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet, Isabel Solé).
Els nens comensen la iniciació de l'aprenentatge amb l'exploració d'objectes, des de la seva sujecció fins a poder fer relació objecte situació (si moc això pot passar altre cosa).
També començen aprenent per imitació, copiant el que fa un company o un adult, imiten els que voldrien ser. També moltes experiències relacionades amb situacions, d'aquesta manera el nen o la nena comença a agafar uns hàbits i unes rutines d'aquesta manera els adults haurem de marcar si el que fan es adequat o no, i això ho aconseguim amb els premis i els castics.
En els premis i castics hi ha que evitar la inflexibilitat hem de ser ferms per no crear-lis una confusió però també hem de saber ser un poc flexibles quan cal. Per exemple un nen de 5 anys que ha mossegat o escopit a un company, el càstic que jo possaria seria que tingues que anar a la classe dels nens i nenes de 3 anys, però com ha set la primera vegada els hi diria a tots que això ho fan els nens mes petits i que nosaltres ja som grans, per lo tant no ho podem fer, i si ho fem haurem de anar a la classe dels nens mes petits.

Les característiques evolutives :
podem dir que les capacitats intel.lectuals estan definides per la interacció entre la maduració

física-psiquica i les possibilitats que se li ofereixen en l'entorn.
Podem dir a grans rasgos que l'etapa de l'educació infantil esta coberta per tres grans areas del desemvolupamnet:

Àrea motriu (tot el que te que veure amb les capacitats dels moviments):

• 
  Primer any de vida: primers moviments sense control, tenen la possibilitat de agafar objectes i els primers passos a l'aprenentatge. Així el ton muscular varia i passa de una hipotonia total a una tensió adaptada a la situació, per lo tant a final del primer any de vida el nen o nena ja comença a caminar
  Del segon al sext any de vide: La construcció de l'esquema corporal , el mes important en l'etapa de l'educació infantil es que opte,coneixement del seu priori cos, produint-se un progressiu progrés. Als sis anys el nen sol conèixer totes les parts externes del seu cos i comença a interessar-se per les parts internes.

Àrea cognitiva (Tot el relacionat amb taonament i pensament i relacionades amb l'utilització del llenguatge.)

• 
  Del naixement fins al any i mig dos anys de vida: Al néixer es totalment dependent dels pares, como determina Piaget (1977) aquesta etapa te une intel·ligència sensorial en aquest procés el nen comença a balbucejar, a a dir algunes paraules, fer combinacions, ...
• De els dos als sis anys: els nens i nenes fan un esforç constant de comprensió i fan les seves pròpies explicacions a partir del que senten dels adults i començen a tenir capacitats per resoldre els seus propis problemes. També li permetix adonar-se de les rutines així es dona de conta de que es el que ve després, aquest procés alguns autors com Coll (1983) o Rodríguez a (1990) determinen com esquemes de coneixements.

Àrea afectiva (sentir-se be amb si mateix)

• Del naixement fins als dos anys: aquest procés va construint progressivament fins i tot podríem dir que no te fi.
• Dels dos anys fins als sis anys: aquest projecte podríem dir que no te fi ja que anam incorporant durant tota la vida noves situacions que son les que fan la nostra situació.
  
  Així a mes a mes l'etapa de l'educació infantil es molt important no sols per tot el que hem dit fins ara sinó pel que fa la formació en sí; el descobriment de si mateix (la autoimatge), el entorn natural i social (la existència de vinculs i sentiments), el llenguatge i la comunicació. En fí com hem dit el començament es un tema molt extens hi podríem escriure moltes linees.
  
  Podríem destacar que dins les arees curricular i principals blocs de continguts podríem fer referencia amb les vuit areas de intel·ligència múltiple com Javier Bahón en el test que vos he passat.
  
  Deixem de parlar tant dels nens i nenes i començem per nosaltres mateixes les professionals, que som les que eduquem. Nosaltres en un principi serem tutores de un grup, les responsables davant els pares o tutors, es molt important la relació del pares amb l'escola i no només la relació sinó la participació, així d'aquesta manera els nostres alumnes veuran que els pares també participen. Es una manera de tenir-los entusiasmats.
  Com bones professionals hem de tenir en compta que tot el que ens rodetja es educatiu desde el cordar-se la sabata fins anar al pati a jugar, Hem de saber treure suc a tot el que se ens posi al davant i jo crec que amb un poc de confiança amb mi mateixa i un poquet d'experiència puc ser una bona professional i una bona MESTRE.



L'AVALUACIÓ

Aquesta setmana hem vist l'avaluació aquí m'he donat conta de que l'avaluació, és l'estratègia clau de l'aprenentatge per competències.

No només avalues als teus alumnes sinó que també avalues el teu propi projecte. Quan tu ho prepares, no saps si tendra l'éxit que tu esperes aconseguir fins que tu no has avaluat, així el que podem observar és que l'avaluació ens ha de servir per canviar i millorar la nostra pròpia practica docent.

Avaluar per competències no es gens fàcil, ja que no només ens limitam a avaluar els exàmens finals sinò que hem d' avaluar el que fan cada un dels nostres alumnes.

Tenim tres tipus de avaluacions:

- Avaluació inicial: és la que avalua en un moment determinat coneixements i experiències.

- Avaluació formativa: és la que es realitza de manera continua i la que hem d'observar constantment: tipus de dificultats, habilitats i coneixements dels nostres alumnes.

- Avaluació final: és la que avalua els resultats i els aprenentatges finals.

Així, el que hem de fer per ser una mestre competent, no només ens basam en l'ensenyança sinó que també hem d'estar constantment observant als nostres alumnes prenent nota per poder veure si els objectius finals son els que nosaltres volíem obtenir. D'aquesta manera obtendrem una avaluació competent.

Aquesta setmana parlam de com treballar les competències.

Tenim unes competències bàsiques en les que des de una competència podem treballar altres competències, aixÍ estant totes les competències relacionades. Fent possible el desenvolupament del coneixement, formant alumnes  responsables.

El punt mes important es que la construcció d’ àrees que recullin tots els components de les competències com els continguts que tenen suport disciplinar altres interdisciplinar (que tenen una o mes diciplines) i d’altres que no tenen ninguna disciplina acadèmica metadisciplinars. Com  per exemple:

·        La dimensió social, es una dimensió interdisciplinar ja que la societat es va transformant i es necessari aprendre més.

·        La dimensió interpersonal es clarament una dimensió metadisciplinar.

L’organització de l’ aula es  molt important , es pot aprofitar quan un sap més i un menys i posar-los un devora l’altre o fent grups. Tenim tres tipus de grups:

ü Homogenis: Son grups de mateix nivell.

ü Heterogenis: Son grups de diversos nivells aprofitant que el del costat que te mes practica pogué ajudar al que en te menys.

ü Individual:  Perquè ell/ella tot sol pogué reflexionar sobre el seu  l’aprenentatge.

Podem treballar de moltes maneres i una de elles es la de:

Compara i contrasta

El dimarts dia 14 de novembre,un dia molt pluviós vaig trobar un arna  que vaig poder agafar i tenir entre les meves mans, la pobre estava adormilada per el fred, i vaig pensar que això seria un bon conflicte en el que ens podem trobar en la vida real i pugem treballar dintre de l’aula, aprofitant vaig fer una fotografia.