Aquesta setmana parlam de com treballar les competències.

Tenim unes competències bàsiques en les que des de una competència podem treballar altres competències, aixÍ estant totes les competències relacionades. Fent possible el desenvolupament del coneixement, formant alumnes  responsables.

El punt mes important es que la construcció d’ àrees que recullin tots els components de les competències com els continguts que tenen suport disciplinar altres interdisciplinar (que tenen una o mes diciplines) i d’altres que no tenen ninguna disciplina acadèmica metadisciplinars. Com  per exemple:

·        La dimensió social, es una dimensió interdisciplinar ja que la societat es va transformant i es necessari aprendre més.

·        La dimensió interpersonal es clarament una dimensió metadisciplinar.

L’organització de l’ aula es  molt important , es pot aprofitar quan un sap més i un menys i posar-los un devora l’altre o fent grups. Tenim tres tipus de grups:

ü Homogenis: Son grups de mateix nivell.

ü Heterogenis: Son grups de diversos nivells aprofitant que el del costat que te mes practica pogué ajudar al que en te menys.

ü Individual:  Perquè ell/ella tot sol pogué reflexionar sobre el seu  l’aprenentatge.

Podem treballar de moltes maneres i una de elles es la de:

Compara i contrasta

El dimarts dia 14 de novembre,un dia molt pluviós vaig trobar un arna  que vaig poder agafar i tenir entre les meves mans, la pobre estava adormilada per el fred, i vaig pensar que això seria un bon conflicte en el que ens podem trobar en la vida real i pugem treballar dintre de l’aula, aprofitant vaig fer una fotografia.

                                                              



QUINTA SETMANA

La LOGSE incorpora una estructura de currículum obert i flexible, la qual s'ha de anar formant a mesura que passa el temps i es van ampliant les competències.
Es diu com ha currículum de mínims, on pots modificar els continguts però mai en pots llevar res.
El bon mestre, es el mestre que sap treballar el currículum; es el mestre que no segueix el llibre el que dona eines als seus alumnes perquè aprenga a aprendre. Començam a tenir mestres competents, el que passa es que moltes vegades el mestre es basa amb el que diu el llibre i no amb la seva pròpia reflexió i per això tornam ha tenir mestres de retallar i aferrar, tornam altre vegada enrrera.

Per ser un mestre amb un concepte curricular ven clar, hem de tenir en compte que aprendre es construeix a partir del propi coneixement de l'alumne, llavors podem canviar la llei tant com vulguem que nosaltres seguirem sent bons professionals.
http://www.youtube.com/watch?v=PcZFR8e1Pcc&feature=player_embedded

http://www.congresodea.com/#!vstc7=ponentes

Ens referim ha currículum ocult quan el missatge que emitim als nostres alumnes esta amagat; per exemple:

• Quan un nen es taca: diga-li ha la mare que el faci net. Missatge sexista.
• Quan un mestre entra a la classe cridant: silenci!. Si no volem que els nens cridin perquè la mestre entre cridant?
• Quan un pare li diu al seu fill no a algor i després ho fa ell: el nen no entén perquè el pare ho fa i ell no ho pot fer.
• Quan un nen ha casse mossega i cau en gracie, cuan arriba a l'escole entenen que allò que era tan graciós a case a l'escole es une mala conducte.

Per això em de anar molt enseny, perquè el llenguatge es un element crític molt potent, i em de ser conscients d'allò que estam treballant i de la manera que ho transmitim, perquè els nens aprenen del teu propi model.

BUSCA UN BON EQUILIBRI, PER PODER OBTENIR ELS MILLORS RESULTATS.

FRASE.mp3

QUARTA SETMANA

Moltes de les coses que ens poden aportar les competències

Com definiria Zabala, el termine competències en el capítol 2:

"Es presenta com alternativa a uns models formatius que tant en el mon laboral com de l'escola son insuficients per donar respostes a les necessitats laborals i als problemes de la vida".

Es a dir; l'escola que tenim encare no ens prepare per el mon laboral que tenim, per exemple: quan un nen que ja sap sumar i restar el treus al carrer a fer unes compres, segur que no sap dur a terme

l'operació de donar i tornar el canvi correctament.

Per això cal concloure dos tipus de competències:

 

• Conclusions de competències laborals:
• Tenen com ha finalitat la realització de feines eficients i excel·lents.
• Les feines estan relacionades amb una ocupació professional.
• Les competències implicant, posà en practica un conjunt de coneixements, habilitats i actituds.
• Conclusions de competències educatives:
• Dur a terme en el mon laboral el que aprenem en l'educació.
• No només aprendre en l'escola sinó també fora.

 

http://animoto.com/play/dSpjyYb1TFB6GBtiXJ2u6g (Fotogràfies agafades de Flickr)

Entenem per competències les capacitats o habilitats de efectuar feines fent front a diverses situacions de forme eficient, en un context determinat i per això es necessari promoure actituds, habilitats i coneixements.

Parlam de competències com a comprensió dels coneixements,com a escola activa... .
Per això em d'ensenyar d'unes maneres competent, per que els nens/as que nosaltres ensenyem estiguen preparats per, a cercar els seus propis coneixements que siguen capaços de raonar per ells mateixos, que puguen participar amb la societat, que pugeu ser persones capaces de relacionar-se, comunicar-se, i participar amb les activitats humanes, que l'individuo siga capàs de ser responsable i liberal mitjança'ns el coneixement, que quan arribin al mon laboral siguen persones competent en tots els aspectes i siguen capaços de dur a terme la feien adequada a les seves capacitats.

TERCERA SETMANA

Aquesta tercera setmana va dels principis psicopedagògics del aprenentatge significatiu:

 Segons el que he pogut llegir en el llibre de Zabala han pogut desenvolupar teories constructivistes que tenen que succeir perquè es donga l’aprenentatge.

Entre diversos autors han pogut  reconèixer diferents principis psicopedagògics, com ara:

1)                 Esquemes de coneixements i coneixements previs:

Aquest principi ens parla de el que l´alumne sap representar i que ell mateix es capaç de modificar aquest mateix principi al llarg del temps i que això duu a nous aprenentatges.

2)                 Vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs:

Aquest principi s´estableix entre l´aprenentatge substantiu i no arbitrari, el que ja formava part del alumne i el nou aprenentatge i això te sentit quan l´alumne aconsegueix treure conclusions.

3)                 Nivell del desenvolupament:

Aquest principi es el coneixement de establir el coneixement adquirit junt amb el coneixement que adquireix.

4)                 Zones del pròxim desenvolupament:

Aquest principi va de el que l´alumne sap i ell mateix vol saber.

                                                                                                                   

5)                 Disposició per l’aprenentatge:

Altra principi es la intervenció entre l´equilibri personal, interpersonal i social.

6)                 Significatividad i funcionalitat:

Aquest es un principi significatiu, es a dir que l´aprenentatge te un significat per l´alumne.

7)                 Activitat mental i conflicte cognitiu:

Altre principi es necessari desargollar una activitat mental perquè es faci possible la valoració de coneixements.

8)                 Actitud favorable, sentit i motivació:

Aquest principi ens parla del aprenentatge significatiu, es el que com dirien els pedagogs “motivació intrínseca”.

9)                 Autoestima, autoconcepte i expectatives:

Aquest altre principi parla de tot allò que s’interposa amb la ensenyança, com arè; el mestre, els companys i l’escola.

10)             Reflexió sobre el propi aprenentatge:

Metacognició,

Aquest principi es capaç de reflexionar sobre el propi aprenentatge fent així mes facils els nous aprenentatges.

Cal destacar el que diria Piaget com a conflicte cognitiu:

“Es el que l´alumne questine les seves idees com pas previ a la construcció de significats”.

En aquesta imatge podem veure com els nens han set capaços de construir uns estels lluminosos el que arè han de fer trobar-li una funció.

Ni va haver que el van posar a dalt de l’abret de nadal i ni va haver que el van fer servir de serbillete inclòs les nenes su posaven de braçalet nomes sortint per la porta de l’escola.

 Tinc que dir que això va ser una activitat que els vaig preparar  jo per als companys del meu fill.

 L´activitat va ser tot un èxit van quedar fascinats!